Kap (Jaume Capdevila)

Per si a algú li interessa saber aquestes coses, vaig néixer a Berga una tarda de juny de 1974. Els meus pares em van posar Jaume de nom i Capdevila de cognom. Jo, ja que sóc tímid, estampo sota cada un dels meus gargots aquestes tres lletres: Kap. M'han dit que sóc humorista, dibuixant, ninotaire, caricaturista i coses pitjors. L'únic paper on no he gargotejat cap ninot és en un títol universitari que m'acredita com a llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i és que el faig servir per embolicar entrepans. Les meves vinyetes apareixen regularment a La Vanguardia, Mundo Deportivo, Regió 7, El Triangle, Siné Mensuel i Courrier International (aquestes dues últimes són revistes franceses, que de petit em vaig passar alguna estona en escoles d'idiomes i això s'ha d'aprofitar). Com qui no vol la cosa ja porto publicats diversos volums amb recopilacions de les meves vinyetes, des de Sense Kap ni peus (1997) fins a Som i serem (2013), a més de diversos llibres d'humors i conyes marineres, com Manar! Manar! (2009), Bojos pel futbol (2011) i un pilot de llibres de ninots col·lectius. A més de dibuixar, m'agrada ficar-me en les hemeroteques i rescatar l'oblidat patrimoni gràfic i satíric de la premsa del nostre país. Per això he realitzat diversos treballs i investigacions sobre la matèria. Destaquen l'exposició "Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo", al centre cultural Caja Madrid de Barcelona, que també es va dur a altres ciutats, com Granada o París. També la mostra "Muntañola". "L'art de riure, l'art de viure", amb l'Obra Social de la Caixa de Sabadell, "Tísner", a la biennal d'humor gràfic Humoràlia de Lleida, o "Vinyetes fora de joc", al Saló del Còmic de Barcelona. En aquest sentit, he publicat diversos llibres de divulgació de l'humor gràfic i els seus autors com Bagaria. La guerra no fa riure (2007), L'humor gràfic de Tísner (2009), Canya al Borbó! Iconografia satírica de la monarquia espanyola (2009), –que ha estat també editat en castellà, amb el títol, bastant diplomàtic de Los Borbones a parir (2009)–, Si los curas y frailes supieran (2011) o els volums que recuperen revistes com Cu-cut! (2012) L’Esquella de la Torratxa (2013), La Campana de Gràcia (2013) o Papitu (2014), de moment...Encara no se com, he estat guardonat amb premis com l’Humoris Causa (a Itàlia), el Premi d'Humor Gràfic Esportiu de la Fundació Catalana per a l'Esport, el Premi Notario del Humor de la Universitat d’Alicante, El Press Cartoon Europe (a Bèlgica)... i malgrat tot he de reconèixer que el que em va fer més il·lusió va ser el Premi Internacional d'Humor Gat Perich!