Pepe Rubianes

Vilagarcía de Arousa, 1947 - Barcelona, 2009.
Encara que Rubianes es definia a ell mateix com a un vividor mig gallec, mig català. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i desenvolupà tota la seva carrera professional. Actuà tant en castellà com en català, encara que el més freqüent era que actués amb ambdós idiomes alhora, alternant-los improvisadament, introduint-hi fins i tot alguna frase en gallec. Des de molt jove mostrà la seva inclinació per la interpretació. Amb només 16 anys debutà en una obra de l'Organització Nacional de Cecs (ONCE). Però va ser a la Universitat de Barcelona, on llicencià en filosofia, on es familiaritzà amb els escenaris. Primer s'uní al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment s'integrà en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) on conegué els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera. Al 1977 va actuar a “No hablaré en clase”, la tercera obra de Dagoll Dagom, ja com a membre de la companyia. L'èxit de l'obra li feu plantejar-se, com a la resta de la formació, la possibilitat de dedicar-se professionalment al teatre. Presa aquesta decisió, al 1978 participà en la quarta obra de Dagoll Dagom, “Antaviana”, un musical que es convertí en tot un èxit de públic i crítica. Rubianes participà en la gira del grup per tota Espanya, i en les actuacions a França, Itàlia i Suïssa. Al 1981 formà part del repartiment d'“Operació Ubú d'Els Joglars”, representada en el Teatre Lliure. El 1981, Rubianes decidí emprendre el seu camí en solitari. Estrenà el seu espectacle “Pay-Pay”, que representaria durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en actuacions en solitari per Amèrica central: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. Al 1984 estrenà la seva segona obra, “Ño”, que representa a diverses ciutats d'Espanya, Argentina i Uruguai. El 1987 estrena de “Sin palabras”, i el 1988, “En resumidas cuentas”..., antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acabà la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliaria notablement en la dècada següent, amb obres d'èxit rotund com “¡Por el amor de Diós!” (1991) i “Ssscum!” (1992), que el situaren entre els monologuistes reconeguts. A més, en els anys 1990 s'introduí en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorgaren una gran popularitat social. En aquest apartat destaca la seva participació com a protagonista de la sèrie per a televisió “Makinavaja”, adaptació d'una coneguda tira còmica del dibuixant Ivà. Aquest treball li oferí certa notorietat que es mantindria durant força temps a Espanya. El 1995 estrenà a Barcelona el seu espectacle “Rubianes: 15 años”, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 veié la llum el seu espectacle, “Rubianes, solamente”. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 va presentar el seu espectacle “Lorca eran todos”.