El Tricicle

Explica la llegenda que l'1 de novembre de 1979 tres estudiants d'expressió corporal van decidir entrellaçar les seves il·lusions per formar una companyia tan improvisada com el nom amb el qual es van donar a conèixer. El destí va voler que en aquell mateix temps i lloc s'inaugurés El Llantiol, una sala de cafè teatre en la qual van forjar un estil directe i eficaç que els va donar la confiança que tot actor ha de tenir per poder perdre-la. El destí, una altra vegada, els va concedir quatre dies en un autèntic teatre i van crear, unint el millor de la seva escassa producció, el seu primer espectacle, “Manicòmic”. Embravits pel que a ells ja els semblava un èxit, van cridar a totes les portes però o no hi havia ningú darrere o no els van voler obrir. Al poc temps va venir una actuació màgica al festival de Tàrrega, una setmana depriment al Festival de Sitges, un premi improvisat, una gira patètica per quatre racons de Catalunya, una temporada decisiva al Teatre Regina, actuacions cancel·lades per falta de públic a Madrid, una oportuna aparició en televisió i el reconeixement popular per un nombre tocat per la gràcia de tres. I a partir d'aquí, la història comença a repetir-se amb poques variacions: més espectacles (no molts, la veritat), més gires, més hotels, més estrelles, més quilòmetres, més teatres, més amics, més països, més focus, més signatures, més mans, més les mateixes preguntes i, per variar, més incursions en terrenys que semblaven allunyats dels seus objectius inicials: televisió, ràdio, dibuixos animats, publicitat, cinema, produccions, teatrals, musicals, espectacles olímpics... I mentrestant, dissimuladament, van anar passant els anys; van celebrar la primera dècada com si no haguessin de celebrar-ne cap més, se'ls van venir damunt els quinze anys, es van precipitar, encara que no siguin res, els vint, van ensopegar amb els vint-i-cinc i des de fa poc sobreviuen a l'allau dels trenta que és el nombre exacte d'anys que deslliga la necessitat de preguntar-los més per com ho fan per mantenir-se junts que per com fan el que fan. El secret? Porten trenta anys junts i saben que amb prou feines estan començant.