Máximo. Premi Honorífic.

Máximo San Juan Arranz va néixer a Membrilla de Castrejón, Burgos, el 1933, però poc temps després la seva família es va traslladar a Valladolid.

En aquella localitat Máximo va treballar a la ràdio, fent de locutor i guionista i arribant a esdevenir cap de programes de la Cadena Azul. El 1962 va deixar la ràdio per dedicar-se al dibuix. Traslladat a Madrid, va començar a publicar a la revista Juventud, i fins el 1964 al diari Arriba. També va col·laborar a la revista Don José que dirigia Mingote, al diari Pueblo, i a les revistes Mundo i La Codorniz.

A mitjans dels setanta col·labora a El Correo Catalán, La Vanguardia i la revista Por Favor, creada i dirigida per Perich i Vázquez Montalbán. Allà redactarà la sèrie Diario apócrifo que més endavant es publicarà com a llibre. Altres llibres que ha publicat són: Historias impávidas, Este país, Carta abierta a la censura, Animales políticos, No a la OTAN y otros incordios, Hipótesis, El poder y viceversa.

El 1976 s'incorpora al diari El País, acabat de néixer, on dibuixarà durant trenta anys. Des de l'any 2008 publica la vinyeta diària a ABC. En aquestes tres dècades, ha publicat a altres revistes d'actualitat, com Interviú o El Cochinillo Feroz.

Ha realitzat diverses exposicions, entre les que destaca la mostra antològica realitzada al Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla, i ha rebut diversos premis i distincions, entre els que hi ha la Paleta Agromán (1965), el Premi Mingote (1981), el Premi de la Asociación Pro-Derechos Humanos (1985), el Premi González Ruano de Periodismo (1988), el Villa de Madrid de Humor gráfico (2005) i el Premi Internacional d'Humor Gat Perich (2008).

Máximo és un creador polifacètic, un filòsof que utilitza el dibuix com a eina amb la que practicava la vivisecció a la realitat. Les seves reflexions literàries sobre la condició humana i el propi ofici de dibuixant, han estat publicades en diversos mitjans.