Toni Batllori

Vaig néixer a Barcelona el 1951. Fill del dibuixant Antoni Batllori Jofré. Començo a publicar a Patufet (de la 2ª època) i Mata-Ratos. Passo per El Papus. Col·laboro en revistes de barri i en publicacions més o menys compromeses política i socialment, (som a finals dels 60). Estudio econòmiques (després de començar enginyers). Aguanto fins a 3er. Posteriorment decideixo fer arquitectura, però no passo de matricular-m’hi.1973, primer acudit en premsa a El Noticiero Universal. 1980, publico les primeres tires al Ciero. Aquest mateix any començo a dibuixar a la revista El Jueves i també al diari Avui, a la secció d’esports (Les quatre cantonades). El 1987, surt el Diari de Barcelona en català. Hi faig una tira diària fins al seu tancament al 1994 (llavors es deia Nou Diari). Paral·lelament faig una tira a la secció ‘El Burladero’ de La Vanguardia i poc després una altra a la secció d’esports, sobre futbol. Durant un parell d’anys, després del tancament del Nou Diari, col·laboro a El País amb uns dibuixos d’un estil completament diferent -que segueixo utilitzant de vegades, (firmo TONIGHT)-. El 1995, amb motiu de les eleccions autonòmiques, primera tira diària per a la secció de política de La Vanguardia. Actualment a més de La Vanguardia, segueixo col·laborant a El Jueves i a diverses revistes d’àmbit més restringit. A part dels acudits, faig escultures (pico pedres), fotografies i pinto. Havia donat classes de cinema i he fet alguna cosa de cinema d’animació. També havia fet titelles. De tan en tan il·lustro algun llibre. Tinc publicats diversos reculls d’acudits i de tires dels que en destacaria Pobres abuelos (El Jueves, 1992), Ninots. La política de 1999 en tires (La Vanguardia, 1999), Pujol (Ed. Dèria, 2003) i Aznar (Ed. Dèria, 2004). Ninots. 2005-2007 (Ed. Ara Llibres, 2007). He fet algunes exposicions, les més importants al Col·legi de Periodistes, l’any 93 (d’acudits, tires i caricatures); a la llibreria Ona, el 95 (de pintures, gravats i escultura) i amb motiu de la concessió del premi Perich una de itinerant que va començar als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Barcelona el 2004. L’any 2000 el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia em van concedir el Premi Manuel Sales i Ferré als millors observadors de la realitat social i política. El 2004 em van donar el Premi Gat Perich i el Premi Junceda (en l’apartat d’humor gràfic). El 2008 el Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació.