Alfons Figueras. Premi Honorífic.

Alfons Figueras i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 1922, Barcelona 2009) fou un guionista i dibuixant de còmic català, creador de personatges com Aspirino i Colodión i Topolino, el último héroe.

Durant la guerra civil treballà en diverses publicacions i als anys 40 s'inicià en el món del còmic, treballant per a les editorials Marco, Bruguera i Hispano Americana. D'aquesta última va publicar diversos treballs a la revista Leyendas Infantiles, on, entre altres coses, s'ocupava de calcar pàgines a color dels clàssics nord-americans (Flash Gordon, Tarzan, etc), per a poder imprimir-les després en blanc i negre.

Entre 1946 i 1947 publica diverses sèries de còmic realista, com Mysto (Chicos, 1946), Mr. Radar(El Coyote, 1947) i El Hombre Eléctrico (també a El Coyote, aquest mateix any). Després d'aquestes publicacions, abandona definitivament l'estil realista per a centrar-se en la historieta humorística.

Entre 1948 i 1956 Figueres realitzà mig centenar de sèries diferents per a setmanaris humorístics, entre les quals destaquen:
• Napulión (KKO, 1948)
• Pistolini Lupo (Historietas, 1949)
• Rubin Ruud (Cubilete, 1950)
• Loony (Nicolás, 1951)
• ¡Qué guerra! (Nicolás, 1952)
• Pipo y Teka (Yumbo, 1956)

Al 1956 es traslladà a Veneçuela, on residí dotze anys treballant en uns estudis de dibuixos animats. En tornar, seguí treballant en l'animació, però una sèrie de fracassos el fan a tornar al món del còmic. Tornà a treballar a Bruguera i crea alguns dels seus personatges més coneguts, com:
• Aspirino y Colodión (1967)
• Harry Cawallo (1968)
• Topolino, el último héroe (1968)
• Cine Locuras (1969)
• Don Terrible Buñuelos (1975)
• Compatibilitzà aquests treballs amb la realització de tires de premsa, com "Don Plácido" (1970), per a La Vanguardia, o "El Bon Jan" (1976) i "Mr. Hyde" (1987), per a l'Avui.

Al 1988 col·laborà a la revista TBO d'Edicions B amb noves sèries, com "Fortunato" o "Historias extraordinarias", i aquell mateix any va obtenir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

El seu estil, amb una marcada predilecció per l'humor surrealista i fantàstic, resulta inusual en el marc de la historieta humorística espanyola. En la seva obra han tingut una gran influència el cinema còmic mut, el cinema fantàstic, les novel·les de gènere i els còmics clàssics nord-americans, com la tira còmica "Krazy Kat", de George Herriman.