Romeu

Carlos Romeu Müller neix al maig de 1948 a Barcelona fill de pare català i mare francesa. També té un besavi alemany que l’incapacita per a ser independentista. Destinat des del bressol a ser un dirigent de la indústria, llavors potent, tèxtil catalana, és obligat a estudiar comerç després de la seva expulsió de l'Escola Pia (on va ser descobert el seu brut negoci de falsificar la signatura del pare en els carnets de notes dels alumnes de mig col·legi). Poc o gens interessat en el comerç i molt més en les Belles Arts, practica nombrosos oficis (instal·lador de rètols lluminosos, d'encenedors de gas en les antigues calderes de carbó, retolador de cintes de corones fúnebres, cambrer, ajudant de bus, falsificador de romànic per a turistes...) per pagar-se la seva passió, els llibres i les copes. Pinta, esculpeix, dissenya joies, edita gravats i malgrat començar a ser conegut, descobreix que al cim de les Belles arts solament ascendeixen els ascetes o els rentistes, entra de cap de magatzem en una empresa siderometalúrgica i ho compagina amb els seus estudis de comerç i el treball en negre per a arquitectes fent alçats i maquetes. És cridat a files on aconsegueix el grau de cap primer bomber. Un dia dibuixa un còmic i ho ensenya a un llibreter. El llibreter ho ensenya a un editor i l'editor decideix publicar-li-ho (de pagar-ho no es va parlar a cap moment) l'editor era Luis Vigil i la revista Nueva Dimensión. Corria l'any 1971. Poc temps després va començar a col·laborar a Fotogramas, després a Bocaccio, El Papus, Charlie Mensuel, Mata-ratos, Por favor, Interviú, Play-Boy, El País, i l’any 1976, funda El Jueves i per abreujar, col·labora en total en unes cent revistes i munta tres editorials, totes efímeres. L’any 1979 il·lustra el llavors escandalós Libro Rojo del cole. Convocat per Josep Maria Bachs, juntament amb Tom i Perich inicia la seva col·laboració com a guionista als programes “Tres i l’Astróleg”, “Filiprim” i “La Parada” de TV3 i després, com a productor i guionista a “Locos por la tele” de RTVE. L'alçada dels seus guions, foli sobre foli aconsegueix una alçada de gairebé dos metres.

Com a resultat de la seva col·laboració en la premsa, li són obertes més de cent cinquanta diligències prèvies de les quals dues dotzenes van arribar a judici i amb motiu de la seva dedicació a la televisió, va patir una úlcera sagnant d'estómac el 1988 i un ictus el 2002. La primera incursió en la literatura va tenir lloc en 1981 quan va publicar a Planeta, una novel·la que parodiava els estils dels mes famosos escriptors del moment (Manolo Vázquez Montalbán, Juan Marsé, Jorge Semprún, Pili Franco i Vizcaíno Casas) que havia de titular-se “Cómo ganar el Premio Planeta” i per exigències de la casa es va convertir en un molt més neutre: “Cómo fabricar un Best-seller”.

Van haver de passar disset anys abans de la seva segona incursió, és al món de la literatura juvenil de la mà de Gemma Lienas. Va ser Tristán en Egipto (dotze edicions). Dos anys després va ser Llamadme Federico i des de llavors que és el no parar. Romeu d'altra banda, és un gran amant de la cuina, l'enologia, la migdiada, el tir de precisió amb gran calibre, els gossos terriers i el col·leccionisme de coneixements inútils. És ambidestre i encara bastant atractiu per a la seva edat.Actualment col·labora amb Interviú, i la revista del Col·legi d'Aparelladors de Madrid. Té publicats trenta-un llibres.